Segona cursa de la categoría Ninco GT i segona victoria d’en Marc Olivan, que comença l’any amb mà ferma. Encara que, de nou, va tenir que lluitar i molt per la victoria, aquesta vegada amb el Xavi Aparici.
Però millor comencem pel principi. A aquesta convocatoria es van presentar 13 pilots, incloent dos infantils, amb els cotxes encara mès afinats que a la primera cursa i deixant altre bonica graella.

A aquesta cursa es va començar a aplicar una nova norma per la qual les mànigas a partir de la segona cursa es definiren per la classificació general del campionat. D’aquesta manera, a la primera màniga van participar Toni Jr. (Ford GT), Ethan (Lamborghini Murcielago), Óscar Jodar (Renault Megane Trophy), Joan Rodríguez (Ford GT), Toni Beltrán (Ford GT), Sergi González (Ford GT) i Gerard Vives (Audi R8).
Des d’el primer moment en Sergi va marcar un ritme endiablat, amb una volta ràpida de 12,03 a la pista 4 i posant una volta pel mig entre ell i el segon clasificat, en Joan, mentres que Gerard, Toni i Óscar van perdre dues voltes.
Mica a mica, en Sergi ampliaba la seva avantatge i tenia una cursa molt comoda, que no fàcil, marcant temps de 12 baixos fins arribar a la pista 5, on va deixar un espectacular 11,90 com millor temps. Pel darrera, el Gerard va començar una espectacular remontada per recuperar lo perdut al primer carril i va aconseguir la segona posició provisional a quatre voltes d’en Sergi.
La lluita més bonica la van protagonitzar, com ja ha passat altres vegadas, en Joan i en Toni, que van quedar separats per menys d’una volta marcant temps molt bons i demostrant la seva qualitat i progresió. El Oscar va quedar a només una volta de ells i segurament els hauria superat si hagués tret un altre dels seus cotxes, peró va arriscar i va correr amb un preciós Megane Trophy, un dels cotxes més dificils de portar de Ninco, i la seva lluita va ser més que el cotxe fos per on el volia que altre cosa.

A la segona màniga van participar els sis pilots millor classificats al campionat: Marc Oliván (Audi R8), Arturo Solsona (Ford GT), Xavi Aparici (Ford GT), Luis Díaz (Lamborghini Murcielago), Mett (Mosler MT900) y Mario Duque, altre valent que en lloc de portar lo típic sortia amb un Mercedes SLS que, a més, va resultar ser el de motor amb menys imán amb diferencia.
De la mateixa manera que a la primera màniga, un pilot es va escapar desde l’inici, el Marc Olivan, que va ser l’unic en marcar 29 voltes al primer carril. Xavi, Arturo i Mett es quedaban a una volta mentres que el Luis i el Mario ja perdien dues voltes, el primer per començar a un carril que no li agradaba i el segon per que el seu Mercedes no anaba del tot bé.
Desprès, el Xavi i el Arturo començaven a presionar al Marc, a qui reduïen diferències i fins i tot el Xavi arribava a superar-lo, tot i que en Marc marcava uns temps espectaculars i rodaba amb facilitat per sota dels 12 segons. El Luis superaba al Mett, que es despenjava per culpa de un cotxe que no anava com als entrenaments, i mantenia diferencias amb els primers, tot i que va punxar una mica a la pista 3, a la espera d’arribar als seus carrils favorits el 5 i el 6. Les dues últimes mànigas van ser espectaculars, amb el Marc marcant les seves millors voltes i recuperant la primera posició, el Xavi presionant-li i el Arturo aguantant la presió del Luis, que a les pistes 5 i 6 rodaba per sota dels 12 segons.
La cursa finalment es va decidir per mages molt petits, menys d’una volta entre moltes de les posicions. Després de la classificació de cursa i la general, trobareu la galeria d’imatges.
Salut i gallet a fons!!!
Debe estar conectado para enviar un comentario.